Què volem tancar i què volem obrir?

Volem tancar….

  • Un espai que no garanteix la seguretat i els drets de les persones retingudes. Al gener de 2012, Idrissa Diallo, un jove de 21 anys d’origen guineà, va morir per dificultats respiratòries; la gravetat del cas radicaria en una possible negligència mèdica, ja que existien indicis que fan pensar que no es va oferir l’assistència mèdica adequada. Al desembre de 2013 Aramis “Alik”Manukyan, d’origen armeni, va aparèixer mort a la cel·la d’aïllament. En total, des de la seva obertura l’any 2006, quatre persones han mort al CIE de Barcelona, a la Zona Franca. No podem permetre que al nostre país morin d’aquesta manera persones privades de llibertat i que no han comès cap delicte.
  • Un lloc que priva de llibertat de persones que no han comès cap delicte, una realitat que xoca frontalment amb els Drets humans. No tenir papers, segons la legislació de l’estat espanyol NO ÉS UN DELICTE, sinó que es tracta d’una falta administrativa. Només en aquest cas es priva de llibertat per una falta administrativa, com podria ser tenir el DNI caducat.
  • Un centre on es donen situacions d’abusos i agressions per part dels policies a les persones retingudes al CIE, que lamentablement són massa freqüents, i existeixen els mecanismes que garanteixin el dret a la tutela judicial per tal de poder denunciar aquestes situacions.
  • Un espai que no disposa dels instruments necessaris per a garantir els drets fonamentals de les persones retingudes, ni tampoc les condicions mínimes d’habitabilitat. L’atenció mèdica és insuficient i limitada: la proporció entre nombre de professionals sanitaris i col·lectiu al qual atendre és deficient (un metge per a 226 persones) i no hi ha cap assistència mèdica durant la nit.
  • Un lloc que no garanteix la comunicació entre les persones retingudes i les seves famílies: moltes vegades no s’informa les famílies de la situació de la persona retinguda ni del moment de la seva deportació.
  • Un centre sense mecanismes de transparència ni de rendició de comptes a la societat. No existeixen ni memòries anuals, ni llistats de persones que han estat retingudes, i no s’hi permet l’entrada regular d’entitats, ni de mitjans de comunicació, ni del Síndic de Greuges, etc., per supervisar les condiciones de detenció de les persones detingudes.
  • L’existència d’un CIE a Barcelona suposa un retrocés dramàtic en el compliment dels Drets humans a la nostra ciutat i al nostre país: efectivament, els CIE són incompatibles amb els Drets humans i amb la igualtat de les persones, i són totalment impensables en un nou model de país.
  • Un Centre d’Internament per a persones estrangeres contradiu els principis que impulsen la ciutat de Barcelona com a capdavantera en les ciutats pels Drets Humans. I per tant, vulneraria les bases dels acords o cartes signades, com les següents: Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, Coalició Europea de Ciutats contra el Racisme. Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans, Xarxa Espanyola de Ciutats Interculturals. RECI.

Volem obrir…

  • Una ciutat que respecti i salvaguardi els Drets fonamentals de totes les persones que hi viuen.
  • Una Barcelona que reconegui el dret a la mobilitat per a tothom.
  • Una ciutat on totes les persones puguin passejar tranquil•lament sense que les aturin, retinguin, maltractin i/o expulsin.
  • Una Barcelona que no diferenciï els seus veïns i veïnes pel seu color de pell, origen nacional o ètnic, religió o cultura.
  • Una ciutat que treballi per la igualtat de drets i oportunitats per a tothom.
  • Una Barcelona on la seva ciutadania visqui dignament i sigui feliç.